Bosinate

Noevv Testament

Che fa el Secol mila e ott cent
Dove ai present, ed ai passaa
El lassa la sova ereditaa.

I

On pover Bosin cantā 'l vorravv
Del gran Sequel Dezimottavv
L'ultema soa volontaa
Vers a tutt quii ch'el gha lassaa
Sto pover om senza costum
Prima d'avč boffaa in la lum.
Vegnė chi gent d'ogni strazion
Scior, pittoc, e gram, e bon.
Giovenitt, madur, e vecc,
Anc quii che no g'ha nč ca nč tecc,
Don attempaa, e verginell,
E anca de quii che han rott i squell,
Ch'el Sequel no l'ha scordaa nessun
Da lassā quai coss on poo perun:



II

Considerand mi da par mi
Che infin chi nass boeugna morė,
E subet ch'avroo i cent agn compii
Mi saroo bell e sbasii,
Donc trattant ch'el coo l'č bon,
San de ment, e de rason,
Preparemes in sto moment,
A fa chė el noster testament.
E fem che la nostra ereditaa
La vaga ai parent, ed ai agnaa.
Si present, come futur,
Senza garbuj, nč imbrojadur,
Imparzialment senza malizia
Come voeur el dover, e la giustizia.



III

In primis a quii che ten el timon
De tutt i Stat, e di Nazion,
Item i arma, e i mee cannon
Per v'č in tutt i caas semper reson.
Item ai Sciori titolaa
I glori vecc di so antenaa.
Ai Scioritt de second loeugh
Ghe lassi el men gran para foeugh
Perchč quai voeulta mi giā soo
Ve salta el fum su per el coo.
Ai Legai i me polmon
Par v'č in ogni lit semper reson.
Ai Medeg present, ed ai passaa
Item, tutt i Foppon dei Ospedaa.



IV

Ai Cerusec l'assoluzion
Ch'el dava ai verz el Campiron.
El lagh de Com ai Speziee,
Con tutt i erbasc la del Verzee.
Ai poeti, e ai Letteraa
I miseri del loeugh dell'Ospedaa.
Item ai Scultor, ed ai Pittor,
Ai artista, e sonador,
I me sciavatt, col me braghee,
Ai Giornalista, e ai Gazzettee,
Item cortii, e foreset
Par tajā a tocc, e a fett,
Quand ghe capita per i man
Di gamber gross oltremontan.



V

Item ai Ost, e ai Locandee,
Trattor, Bois, e Caffettee,
Boeuc, Bettol, e Bettolin,
Da vend tri quart d'acqua, e vun de vin
De la carna possa e stracca
De sciguetton, o pur de vacca,
Col nom de manz o de vedell,
Sebben sia tor, o pur agnell.
Item a tutti i cervellee
La coscienza di Giudee
Par podč vend all'occasion
Sossen dč gram, e poc de bon,
E nei salam, e codeghin
Insaccā carna d'asnin.



VI

A tutta la razza di Becchee
(Liberamus Domine)
I me gioeugh dei busserott
Che quel ch'č sora el se mett sott.
Perchč se capita el tananan
Che possen fa di gioeugh de man
Ai marcant dč gran e ris
Del poverett semper nemis.
Item on po d'idropisia
Giacchč se ved che sta genėa
Da cress tutt cos n'han mai assee
E han semper set di nost danee
E han semper in pront la furbaria
De fa nass se l'occor la carestia.



VII

Ai marcant d'ogni strazion
Tutt i mee sacc e gram e bon,
Per insaccā tutt i bosii,
Tutt i finzion, tutt i voltii,
Che se fan denter per l'ann
A scapet d'on terz, e a pubblic dann.
Ai Negoziant, e ai sensal
Item la canna che usi al servizial
Per scaregā i cattiv umor
Che han causaa i petit dell'or.
Ai Ebrei ampia licenza
Da comprā all'occorrenza
Basta che sien bon marcaa
D'ogni sort de rob robaa.



VIII

Item el palc de giustiziaa
A tutt i sasin lader de straa
I mee caden, con i preson,
a quella razza de baron
Che non fan olter che studiā
D'andā de nocc a spazzā i cā.
Item ai donn de bonmarcaa
I consolazion dell'ospedaa.
El loeugh della Vedra a tramontana
Ai negoziant de carn'umana.
Item a quella gent pų bassa
Che strappa i dent e la ganassa,
Che venden el balsam del strascion,
Per guarė i donn di ostruzion.



IX

El me baston ben gross e dur
Per sopressagh i cusidur.
Item ai donn in general
Si forestee, che nazional,
I me pelland de tutt i sort,
E i me cavii quand saront mort
Per fa di perucc d'ogni color
E studiā mod da mett terror,
A zert maridaa ghe lassi anc lor
I scuffi di manz, e quii di tor
Ai donn galant i candiree
Per mettegh sott tutt quii danee
Che tributten i devott
Massem in l'ora della nott.



X

Ai Astrolog, e ai Alchimista,
Ai Politegh de prima vista,
Per divertiss, e fa i so fatt
La Senavera di matt.
Item a quii massem de nott
Che cred ai sogn per mett al lott
La mia baretta, el me capell
De tegni ben quattaa el cervell.
Item a tutt i usurarj
Ai avar, ai Pegnatarj
Che caritatevolment
Sughen el sangu di pover gent
I mee galer con di bon rem
Per sta gent che tant me prem.



XI

Ai Borsiroeu, con i Brobrō
Ai cabalista, ai imbrojō
Ona porzion de gugliottina
Tolta a degiun giā de mattina.
La mia boletta ai spillador,
El sciopp de do cann lassi ai Dottor.
La mia valis ai vagabond,
Ai Geografic el mapamond,
Da giustā de cap in fin
Che adess l'č ridott in sanguintin
Ai Minister, ed ai Statista
I mee occiaj de prima vista
Per podč in grand vedč tutt coss
E pasteggiā i boccon pų gross.



XII

Item i me strasc all'Allemagna
I me pezz de sollazz alla Romagna,
El me salva danee formaa de terra
El lassi in memoria all'Inghilterra,
La mia camisa ai Genoves,
I mee mudand ai Piemontes,
la spolverina ai Milanees
la baretta de nott lassi ai Paves
I mee Scansciett ai Russian,
I mee sciavatt lassi ai Toscan.
La mia comoda, e l'orinari
A tutt qui coo de visionarj,
Che supponen ogni moment
Da ved a succed quai cambiament.



XIII

Al me Successor lassi in legaa
Da pagā i debet che ho lassaa.
Da giustā tutt quel che ho rott,
D'ajutā chi č andā al desott,
D'accomodā i desunion
Nassuu tra i Popel, e i Nazion,
Da medegā tutt i ferid
Da fenė ona voeulta tutt i lid
Da mudā i arma della guerra
In tant ordegn d'arā la terra,
E giā che mi no son sta bon
Che mett a scompigli e confusion,
On olter almanc el sia al caas
Da stabilė ona longa paas.



XIV

Ch'el cerca almanc da giustā i squell
Perchč 'l mond staga in cervell,
Ch'el pensa a corregg on poo i costum
E in dove l'č scur portagh del lum,
E inscambi di vizj, e la lissenza,
Portagh di virtų, e della scienza,
Iscambi di mod, e corruzion,
Fagh conoss i dover de Religion,
E come va semper trattaa
Con chi boeugna vivv in sozietaa.
Faa, e rogaa l'ultem dell'ann
Senza trappel, e senz'ingann,
L'an del mila e ottocent
El me ultem Testament
Perchč subet l'abbia effett
Quand andaroo nel catellett.



F I N E.